E mentre aquesta festa era tan gran, genoveses, per llur supèrbia, mogren batalla ab los catalans, sí que la brega fo molt gran. E un malvat hom, qui havia nom Russo de Finar, trasc la senyera dels genoveses, e vengren d’En Pera davant lo palau de Blanquerna. E los nostres almogàvers e hòmens de mar eixiren a ells,que anc lo megaduc ne els ric-hòmens ne els cavallers no els pogueren tenir; e anaren-se’n defora ab un penó reial, e ab ells anaren solament tro a trenta escuders ab cavalls alforrats. E com foren prop los uns dels altres, los trenta escuders van brocar e van tal ferir lla on era la senyera dels genoveses, que abateren a terra aquell Rosso de Finar e los almogàvers van ferir en ells. Què us diré?  Que aquí morí aquell Rosso de Finar e més de tres mília genoveses. E tot açò veïa l’emperador de son palau, e havia’n gran goig, e gran alegre, sí que dix davant tuit: -Ara han trobat genoveses qui abatrà llur ergull. E és gran raon, que a colpa dels genoveses se són moguts los catalans-.