Donava Anaximander filòsof aital document als seus deixebles dient així: ” Si veus que ést caegut en aquest vici de vituperar a altre, guarda de dir-li vituperis pertanyents o tocants tota alcuna multitud de altres persones, car si ho fas vituperant a aquell vituperaràs als altres e dar-li has armes contra tu mateix”. Per tal diu que Demofon vituperant a Belli apellà’l troià de vil natura e los troians, qui eren aquí molts, oent llur vituperi mataren-lo. Doncs, diu ell, si vols alcun vituperar digues-li vituperis personals e no tocants a altre fora ell, ne pare ne mare, ne sor ne frare, car per esta via serà abans lo mal apagat e menys perillós a tu. E, generalment, aitant com lo vituperi és en térmens pus comuns és menys ofensiu, així com dir a l’altre que és orgullós, avar, vil, orat, o maleït o ab poc seny. E aitant com és pus particular, aitant ofèn més, així com és dir a l’altre que ell és bord, o lladre, o traïdor, o homeier o semblants coses. E aquesta diu que és la raó que les fembres no·s tenen molt per ofeses qui·ls diu en fellonia que sien bagasses o semblants paraules, car comunament així com és comun vocable a vituperar hom dir-li bacallar, així és de fembra que li digues bagassa o semblant vocable. Mas si davallaves pus avall, ço és que ella ha fetes males obres ab aital hom, o en aital lloc o en aital temps, açò la ofèn més, per què d’açò te deus guardar.

E mentre aquesta festa era tan gran, genoveses, per llur supèrbia, mogren batalla ab los catalans, sí que la brega fo molt gran. E un malvat hom, qui havia nom Russo de Finar, trasc la senyera dels genoveses, e vengren d’En Pera davant lo palau de Blanquerna. E los nostres almogàvers e hòmens de mar eixiren a ells,que anc lo megaduc ne els ric-hòmens ne els cavallers no els pogueren tenir; e anaren-se’n defora ab un penó reial, e ab ells anaren solament tro a trenta escuders ab cavalls alforrats. E com foren prop los uns dels altres, los trenta escuders van brocar e van tal ferir lla on era la senyera dels genoveses, que abateren a terra aquell Rosso de Finar e los almogàvers van ferir en ells. Què us diré?  Que aquí morí aquell Rosso de Finar e més de tres mília genoveses. E tot açò veïa l’emperador de son palau, e havia’n gran goig, e gran alegre, sí que dix davant tuit: -Ara han trobat genoveses qui abatrà llur ergull. E és gran raon, que a colpa dels genoveses se són moguts los catalans-.